-DIÀLEG AMB L'ESCRIPTOR-
VICENÇ PAGÈS JORDÀ
Hola, em dic Elionor, he passat a la historia com Elionor d’Aquitània.
Vaig nàixer l’any 122. Després de la mort del meu germà i del meu pare, el duc d’ Aquitània, vaig prendre possessió del ducat. Als 15 anys, em vaig casar amb el rei de França i amb ell vaig tindre la meua filla María, la Comtessa de Xampanya. Encara que el rei estava molt enamorat de mi, els nostres problemes van fer que ens separàrem, abans vam tindre una altra filla.
L’any 1152 em vaig casar amb Enric II d’Anglaterra i junts vam formar l’Imperi Angeví. Amb Enric vaig tindre huit fills, cinc xiquets i tres xiquetes. A la meua cort va predominar la lírica trobadoresca, jo vaig ser mecenes de molts trobadors. Saber que el meu marit tenia una amant, va fer que provocara que els meus fills es rebel·laren contra ell, després que el rei parara la rebel·lió, em va empresonar fins a la seua mort. En ser lliure, vaig ajudar els meus fills en els seus regnats i em vaig retirar a una abadia. Vaig morir als 84 anys. En aquesta obra aparec com la musa de Joan Ferrer durant la seua etapa de trobador. Joan s’enamora de mi i, anys més tard, de la meua primera filla Maria de Xampanya.
VÍDEOS EN PRIMERA PERSONA DELS PERSONATGES REALS PRINCIPALS
ELIONOR D'AQUITÀNIA
GRETA GARBO
Hola a tots, em diuen Greta Lovisa, encara que sóc més coneguda com Greta Garbo. Vaig nàixer el 18 de Setembre de 1905 a la capital de Suècia, Estocolm. Després de viure amb una família humil i amb dolentes condicions econòmiques, vaig aconseguir treball com a model comercial i és ací on comença la meua carrera d’actriu. La meua fama va arribar de la mà del director Mauritz Stiller, el qual em va aconsellar fer canvis com el del meu cognom. Després de conéixer aquest director, vaig començar a treballar en nombroses pel·lícules i vaig ser nominada diverses vegades a l’Oscar. Finalment, vaig prendre la decisió de retirar-me del cinema i la vida pública. Després de la meua retirada vaig viure a Nova York, on vaig morir als 84 anys. En l’obra de Vicenç Pagès, aparec en la meua millor època i en el moment de la meua retirada del cinema. Després de molt d’insistir, Joan Ferrer, qui m’admira molt i es refereix a mi com l’esfinx, acaba coneixent-me i, encara que al principi no aconseguim entendre’ns, arribem a tindre una bonica relació.
ISABEL II
Hola a tots, sóc Isabel II, la reina d’Anglaterra. Vaig nàixer el 21 d’abril de 1926 a Londres i vaig ser batejada amb el nom d’Elizabeth Alexandra Mary of Windsor. Encara que he participat a la vida pública des que tinc 14 anys, no vaig ser fins als 27 proclamada, a l’abadia de Westminster, reina del meu país i coneguda com Isabel II. Sóc mare de quatre fills, Charles (el príncep de Gal·les), Anne, Andrew i Edward i la meua vida transcorre principalment en residències tan conegudes com el Palau de Buckingham o el Castell de Windsor. En el llibre Carta a la reina d’ Anglaterra, adquirisc gran importància, ja que, és a mi a qui el protagonista, Joan Ferrer, escriu la carta i conta la seua història a fi que puga ajudar-lo amb el seu problema.
MIGUEL ÁNGEL
Bona vesprada, em diuen Miguel Àngel, vaig ser un escultor, pintor i arquitecte italià. Sóc considerat la gran figura del Renaixement italià, perquè tothom creu que vaig ser un home l'excepcional, una personalitat artística que dominà el panorama creatiu del segle XVI. Gràcies a mi s'arribà a la concepció de l'artista com un ser excepcional que sobrepassava àmpliament les convencions ordinàries. La meua vida va transcórrer entre Florència i Roma, ciutats en què vaig deixar les meues obres mestres. Vaig aprendre pintura en el taller de Ghirlandaio i escultura en el jardí dels Médicis, que havien reunit una excepcional col·lecció d'estàtues antigues. Doní els meus primers passos fent còpies de frescos de Giotto o de Masaccio que li van servir per a definir el seu estil. En 1496 em vaig traslladar a Roma, on vaig realitzar dues escultures que em van projectar a la fama: el Bacus i la Pietat de Sant Pere. Al cap de cinc anys vaig tornar a Florència, on vaig rebre diversos encàrrecs, entre ells el David, el jove nu de quatre metres d'altura que representa la bellesa perfecta i sintetitza els valors de l'humanisme renaixentista. La meua escultura mestra!!! En 1505, quan treballava en el cartó preparatori de la Batalla de Cascina per al Palazzo Vecchio, el papa Juli II em va cridar a Roma perquè esculpira la seua tomba; vaig treballar en esta obra fins a 1545 i només vaig acabar tres estàtues, el Moisés i dos Esclaus; Juli II em va demanar també que decorara el sostre de la Capilla Sixtina, encàrrec i vaig acceptar satisfet. Va ser la meua gran obra! En 1516, vaig tornar a Florència per a ocupar-me de la façada de Sant Llorenç. En 1534, em vaig establir definitivament a Roma, on vaig realitzar el fresc del Judici Final en la capella Sixtina i vaig supervisar les obres de la basílica de Sant Pere, en la qual vaig modificar substancialment els plans i vaig dissenyar la cúpula.
KARL MARX
Bon dia, sóc Karl Marx i vaig nàixer el 5 de maig de 1818 a Trèveris (Alemanya). Vaig ser el segon dels huit fills d'un advocat jueu liberal, que es va convertir al protestantisme amb tots nosaltres. Em vaig casar amb Jenny von Westphalen en 1844 germana del ministre d'Interior prussià, amb qui estava compromés des que era estudiant. Ens van casar després de la mort dels pares de la meua dona, que s'oposaven a la nostra relació. Vam tindre 6 fills, en 1849 esperàvem ja el quart, en 1855 ja havien mort tres. Em vaig anar a París d'on em van expulsar i em traslladí a Brussel·les on em vaig fer amic per a tota la vida de Federico Engels. Treballàrem junts en l'anàlisi dels principis teòrics del comunisme i en l'organització d'un moviment internacional de treballadors dedicat a la seua difusió. Vaig organitzar i dirigir una xarxa de grups anomenats Comités de Correspondència Comunista, establits en unes quantes ciutats europees. En 1849 vaig ser arrestat i jutjat davall l'acusació d'incitar a la rebel·lió armada. Vaig ser absolt, però em van expulsar d'Alemanya. Després també vaig ser expulsat de França i me'n vaig anar a Londres, on vaig estar fins que vaig morir. En els meus últims anys de vida vaig lluitar contra les malalties físiques que m’impediren treballar en les meues obres polítiques i literàries. Vaig morir el 14 de març de 188